Preu reduït Barret Panamá Valencia Expandir

Barret Panamá Valencia

Signes Signes

Fes-lo servir a la teva boda, per anar a l'oficina o a l'obra, un barret panamà és un tot terreny.
Els millors barrets en el Centenari de Barreteria Mil.

Com saber la meva talla de barret o gorra?

Més detalls

1 Producte

Atenció: últimes unitats en stock

201,88 €

impostos incl.

212,50 € impostos incl.

-5%

Barret Panamà València

Color: Natural
Mesures: Ala de 6,5cm
Marca: Signes
Model: València
Material: Carludovica Palmata.
Estil: Panamà Fedora
Gènere: Unisex
Característiques: Un barret panamà és una gran protecció solar. Molt recomanat pels dermatòlegs.

EL PANAMÀ

Des de l’arribada dels conqueridors espanyols el segle XVI al Nou Món, els colons no van parar d’afluir a aquelles terres. A l’Equador, personatges com  Francisco Delgado van ser els que van treure profit del comerç amb les matèries primeres del país. Delgado va veure l’avantatge de fer barrets que protegissin del sol i fossin lleugers. La primitiva indústria dels barrets de palla “toquilla” nasqué als poblets costaners de les zones de Guayas i Manabí. En aquesta última es van fer famosos els pobles de Jipijapa i Montecristi, els primers a fabricar els barrets de Panamà. Al segle XVIII Montecristi ers el lloc on es trobaven els millors teixidors de palla “toquilla”.
El procés de fabricació del barret de Panamà és curiosa i laboriosa. La planta s’ha de collir quan encara és jove però ja ferma. És una planta llarga, al capdamunt de la qual s’obren les fulles en ventall. Aquestes fulles es cullen quan encara no estan desplegades. Els “cogollos” verds, s’obren, es tallen i es netegen, mantenint una part de la tija que les aguanta, i s’obtenen uns manats de cintes verdes i sedoses que es posen a bullir en grans olles; després es deixen assecar a l’ombra. El pas següent es el blanqueig: les cintes es tornen a rentar i es col•loquen al damunt d’un braser de sofre que amb el fum que fa els dóna el color de vori característic. Llavors es fa la selecció, segons el grau de blancor, elasticitat, finesa: en alguns casos poden arribar a semblar gairebé fils. Com més primes són, més valor adquireix el barret; com més fileres o passades calen per fer el cercle del barret més cares poden ser les peces. Per això hi ha montecristi “fins” i “superfins”, que són els més valorats. Ara toca teixir: el teixidor fa el barret amb els tres dits principals, usant les ungles llargues i afilades, i ha de humitejar la feina sovint. L’última operació és el remat de la vora, que no sempre fa el mateix teixidor. Segons el model, la finor i el temps de treball necessari, que de vegades arriba a uns quants mesos, el barret incrementa el seu valor.
L’exportació d’aquest tipus de barret arreu del món comença al port de Guayaquil, d’on surten cap a l’istme de Panamà, que acabarà donant-li el nom per la importància que adquirí com a punt de difusió del barret.
En el curs de la història, l’ús dels panamàs es va generalitzar, tant entre els aristòcrates de tot el món i els viatgers, com també entre la gent del camp i la puixant burgesia, fins a ser un barret per a tothom, i encara més a partir d’una certa industrialització, com es va fer al poble de Cuenca, de renom també.
Un cop difós el panamà, el trobem en caps ben diferents: des de Napoleó Bonaparte, a l’illa de Santa Helena, fins a estadistes com el president Roosevelt o el soviètic Khrustxov, reis com Napoleó III o Eduard VII d’Anglaterra, o l’aviador Santos-Dumont i gent del cinema com Orson Wells, Humphrey Bogart o Gary Cooper.
Malgrat algun declivi momentani, el barret de Panamà no ha deixat mai d’estar a les llistes del més venuts.

JAUME CREUS I DEL CASTILLO

Related articles on blog