L'ELEGANT JOSEP M. DE SAGARRA | EL ELEGANTE JOSÉ MARIA DE SAGARRA

Ara que tot just s'han celebrat els cinquanta anys de la seva mort, també és bon moment de recordar que la seva figura era digna de veure's i que gastava una elegància, pròpia de la petita aristocràcia catalana. Havia estudiat als Jesuïtes de Casp i després va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Quan a proposta del seu pare va viatjar per Itàlia se li va despertar encara més el gust per les coses refinades i una passió cosmopolita que el va decidir a viatjar molt sovint fent de corresponsal per a alguns periòdics. I anant pel món, una persona de la seva classe va anar polint la saviesa en el vestir i en els detalls, tot i que també deixava espai a la diversió descordada dels cafès i de les revistes musicals aleshores tan habituals. No cal dir que la seva tasca com a poeta, novel•lista i home de teatre, a més d'articulista (com a Cafè, copa i puro) és el que l'ha fet mereixedor de premis i homenatges de tota mena. A part de Mestre en Gai Saber (en els Jocs Florals de Barcelona), era un dels membres més ben considerats de la Penya Gran de l'Ateneu de Barcelona, fins al punt que el 1936 se li va encomanar l'Himne de l'Olimpíada Popular, que es volia fer a Barcelona per contrarestar els Jocs Olímpics de Berlín, que tenien lloc sota la presidència de Hitler.

Lluís Permanyer, a Sagarra vist pels seus íntims, aplega unes quantes pinzellades sobre les maneres, l'elegància i el saber estar de Sagarra. I existeixen diverses fotografies on se'l veu ben cofat amb un elegantíssim barret de senyor.

Jaume Creus

Justo cunado se han cumplido los cincuenta años de su muerte, es un buen momento para recordar que su figura era digna de consideración, porque poseía una elegancia propia de la pequeña aristocracia catalana. Estudió en los Jesuitas de Caspe y luego terminó la carrera de Derecho en la Universidad de Barcelona. Cuando a propuesta de su padre se fue de viaje por Italia, ahí se le despertó aún más, si cabe, su gusto por lo refinado y una pasión cosmopolita que a lo largo de su vida le llevó a viajar a menudo como corresponsal de algún periódico. Y por el mundo, como es fácil suponer, pudo ir puliendo su sentido del saber vestir y sobretodo los detalles de complementos, sin por ello privarse del desenfado y la diversión que conllevaban los cafés y las revistas musicales de cabaret tan habituales entonces. Ni que decir tiene que su labor como poeta, novelista, dramaturgo, además de articulista (como en Cafè, copa i puro) le valió numerosos premios y homenajes. Y fue uno de los miembros de más renombre y fama entre los de la "Penya Gran" del Ateneo de Barcelona, al extremo de serle requerido el Himno para la Olimpíada Popular que se iba a hacer en Barcelona en réplica a los Juegos Olímpicos de Berlín, que presidia Hitler.

Lluís Permanyer, en Sagarra vist pels seus íntims, reúne unos cuantos trazos sobre la buena educación, la elegancia y el savoir faire de Sagarra. Y existen algunas fotografías que nos lo muestran con un elegantísimo sombrero de caballero.

Jaume creus